Bones Festes / Felices Fiestas
24/12/2012#
BurzonComengeNadal12 from BURZON*COMENGE on Vimeo.
14/11/2012#
Indie Game: The Movie, un joc d’adults
Indie Game: The Movie va més enllà d’explicar una història sobre la creació independent de videojocs. Els directors canadencs d’aquest documental, James Swirsky i Lisanne Pajot, exploren què comporta un procés creatiu de grans proporcions com és desenvolupar un videojoc. Es centren sobretot en la part humana i emocional, en què tots ens podem sentir identificats: l’obsessió pel treball, les grans pressions que un mateix s’imposa, l’aïllament i la por al fracàs.
No és només un joc, estic tant unit a ell, que és la meva identitat. Jo sóc qui fa FEZ. Phil Fish.
Fer-lo va ser com agafar les meves debilitats i vulnerabilitats més profundes i posar-les al joc. Jonathan Blow.
Cap dels protagonistes pretén treballar en gegants com EA o Gameloft. Tot el contrari, aposten per utilitzar els videojocs com a forma d’expressió personal i ho fan amb molts pocs recursos. A través del videojocs, reflecteixen la seva forma de ser, les ambicions, les pors i il·lusions, en definitiva, són una part més d’ells mateixos. És per això que aquests videojocs, adopten la funció d’obra d’art, això sí, interactiva i poc convencional.
A través d’un nen sense pell anomenat Super Meat Boy que busca la seva novia feta de venes; de FEZ, un personatge arcade que de sobte s’adona que el món té tres dimensions; o bé Braid, un nen cursi que busca una princesa; descobrim tres dels autors de videojocs independents més interessants de la dècada. Una generació de programadors i dissenyadors influenciada per Súper Mario Bross, Street Fight o el Tetris que sacrifiquen diners, salut i cordura perseguint el somni de la seva infantesa.
En tota la meva carrera he intentat trobar noves formes de comunicar-me amb la gent perquè desesperadament em vull comunicar, però no vull la interacció desastrosa de tenir amics i parlar amb les persones, perquè probablement no m’agradarien. EdmundMcMillen.
Les coses que he sacrificat són socials. Has de renunciar a alguna cosa per aconseguir alguna cosa gran. Tommy Refenes.
Indie Game: The Movie és un documental imprescindible per tot aquell a qui l’interessin els processos creatius independents, al marge de les grans corporacions. El documental simplement retrata una comunitat que pensa. Pensa que el resultat del videojoc no és el que suposa per ells, sino el que suposa pels altres. McMillen diu que el seu joc no és una finalitat en sí mateix, sinó el principi d’una conversa que continua i es traspassa entre les generacions de jugadors. Tal i com remarquen els directors: La seva història és com la nostra història. Són només gent fent coses.
Aquí us deixem el teaser, per anar obrint boca i podeu veure el documental complet aquí per 8€. Després de veure’l, si juguem a aquests videojocs segur que ho farem d’una forma més personal, íntima i amb una connexió amb el joc que no havíem experimentat fins ara.
26/07/2012#
@RRRRRRRROLL fins l’infinit
Sota un nom tant sonor com RRRRRRRROLL hi descobrim un grup de joves artistes de Japó que es dediquen a fer gifs animats que giren fins a l’infinit. El projecte consisteix en una sèrie d’animacions que creen la il·lusió de moviment tant de persones com d’objectes que roten sobre un eix imaginari.
Els gifs, amb un concepte simple i amb fotografies minimalistes, aconsegueixen hipnotitzar l’ull de l’espectador fins al punt d’abstreure’l. És difícil apartar la vista de les rodes de bicicleta, barrets i noies girant. La inmersió en un loop etern, fa reflexionar sobre el pas del temps mentre que la resta del món està quiet.
Aquest grup d’artistes i amics acostumen a fer les peces de RRRRRRRROLL en viatges curts on la meitat del temps tiren fotos i l’altra meitat passen l’estona.
Segons han informat a través de Twitter acostumen a crear dues peces per setmana aproximadament (actualment tenen 34 gifs), així que t’aconsellem que segueixis el seu Tumblr per descobrir quina serà la pròxima òrbita que prendrà la dona misteriosa.
16/07/2012#
Pencil vs Camera de @BenHeine
Qui no ha volgut canviar la realitat que té davant? Afegir, treure o transformar les coses al nostre gust, deixant la lògica i la coherència a banda. Aquesta és la virtut que Ben Heine explota a la sèrie Pencil vs Camera. Heine superposa a cada fotografia un dibuix a llapis que completa l’escenari. Deixa les imatges al servei de la seva imaginació i marca un gran contrast: fusiona l’autèntica realitat que presenta la fotografia amb la imaginació que destil·la la il·lustració.
En cada fotografia la mà de Heine aguanta el dibuix. Aquesta mà és la guia que ens ancora a la realitat. Ens recorda que ens hem introduït en un dibuix que no és més que una fantasia dins de l’univers surrealista de l’artista.
Les series de Heine tenen una alta càrrega narrativa, cada imatge explica una història sobre la vida de la gent, la natura, els animals, els paisatges o l’arquitectura. L’artista ho explica així: “Vull transmetre un sentit poètic i filosòfic amb les meves imatges, cada nova creació ha d’explicar una història i generar una emoció intensa, com una poesia, com una melodia.”
Tot i que Heine va començar Pencil vs Camera l’abril del 2010, avui en dia encara en manté l’expectació gràcies a l’originalitat de l’obra i ha aconseguit posicionar-se com a artista emergent en el panorama europeu. Us deixem la web oficial de l’artista per si voleu saber més sobre Heine i donar un cop d’ull a la seva obra: www.benheine.com
16/07/2012#
Michal Batory i el poder de la imatge
Els cartells de Michal Batory no deixen indiferent. Cada peça és un impacte que ens introdueix en un repte metafòric, ple de significat, però envoltat a l’hora d’una atmosfera poètica i onírica.
L’obra de Batory, de temàtica centrada en esdeveniments culturals principalment, utilitza l’ambigüitat com a recurs i deixa que el públic faci la resta. L’espectador interpreta les imatges surrealistes i el fa sentir una part activa en la creació del significat de cada cartell. Transgredeix símbols, els hi dóna nous sentits i aconsegueix un missatge directe, punyent i inesperat.
Segons el dissenyador francès Alain Le Quernec, les obres de Batory utilitzen “els codis surrealistes de la juxtaposició, de la superposició i de la fusió” amb l’objectiu de despertar emocions en l’espectador. Tècnica a banda, Batory aconsegueix crear un univers propi amb un estil molt marcat. Transmet significats complexos a partir de coses tan simples com són els objectes quotidians.
Un dels cartells predilectes de l’artista és el de Bertolt Brecht en què es mostra l’escriptor alemany amb un ull tancat i un d’obert dibuixat sobre la parpella, segons Batory “mostra que les obres de Brecht després de la seva mort, segueixen vivint i sent actuals”.
Una de les últimes peces destacades de Batory és el cartell per al Festival de Peralada d’enguany. Ha escollit una trompeta feta a través d’un gira-sol, aconseguint una imatge al·legòrica referent a la música i alhora un homenatge a l’Empordà. Aquest cartell es pot visitar fins el 29 de juliol a Virreina Centre de la Imatge de Barcelona en el marc d’una exposició retrospectiva de l’artista. viagra
12/07/2012#
Els missatges de neó de Jung Lee
Jung Lee deixa missatges sobre la neu verge, entre els arbres de boscos inhòspits o enmig d’onades solitàries en platges. Són textos amb una gran càrrega emocional que s’accentua pel contrast dels paisatges estèrils.
Lee aconsegueix fotografies eternes amb missatges com “Encara me’n enrecordo”, “Com has pogut fer-me això a mi?” o un simple “Perquè?” que brillen entre allò inclement i àrid. Les lletres d’estil vell i imperfectes ens transporten en un moment remot i íntim, infinit.
L’artista sud coreana Lee, explica que aquest projecte, amb una gran càrrega poètica i sentimental, està influenciat per l’assaig “A Lover’s Discourse” de Roland Barthes en què el filòsof parla de la ineptitud de les persones enamorades.
Aquestes instal·lacions són una sorpresa agradable en un moment en què ens comuniquem de forma immediata a través de missatges freds i impersonals entre mòbils i ordinadors. A més, ens introdueix en un interessant debat. Vosaltres creieu que els missatges d’sms, WhatsApp, Facebook, Twitter, deshumanitzen o ens fan més “socials”?
05/07/2012#
ALARMA! L’escriptura s’està morint!
“Alarma! L’escriptura s’està morint!” és el titular que encapçala el diari alemany Bild del 27 de juny. Això, però, no és el més sorprenent, el realment insòlit és que la portada està completament escrita a mà. Bild ha aconseguit cridar l’atenció i diferenciar-se de la resta de diaris amb aquesta portada que recorda als àlbums de retalls i a l’escriptura handwritting.
El disseny d’aquesta edició no és gratuït, el diari pretén recordar que cada vegada hi ha menys gent que agafa bolígraf i paper per escriure. Això és a causa de la presència creixent d’ordinadors, de mòbils o d’impressores en la nostra quotidianitat. De fet, un estudi recent afirma que un de cada tres adults no ha escrit res a mà durant sis mesos. Davant d’aquesta realitat, el diari alemany reivindica la importància de l’escriptura per desenvolupar habilitats manuals, la coordinació i l’activitat mental.
Esperem que aquesta iniciativa aconsegueixi que escrivim algunes línies a les nostres llibretes; els textos a mà són la forma d’escriptura amb més personalitat, ens identifiquen i diferencien i és una llàstima que es converteixi en una habilitat en perill d’extinció.
03/07/2012#
Espectacular tràiler de la BBC pels Jocs Olímpics de Londres
La BBC ja ha engegat la seva campanya sobre els Jocs Olímpics que es celebren aquest estiu al Regne Unit. Ahir va emetre per primer cop el tràiler que transmet l’esperit d’aquest esdeveniment i capta l’orgull nacional i l’emoció per acollir aquests Jocs. L’agència Rainey Kelly Campbell Roalfe Y&R ha sigut l’encarregada de conceptualitzar l’espot i Passion Pictures s’ha fet càrrec de l’animació. “First Steps” és el títol de la música que acompanya aquesta animació que ha compost Elbow i es podrà descarregar a partir del 27 de juliol.
En paraules de RKCR / Y&R, la peça és una animació en 3D que mostra el Regne Unit com un estadi gegant amb atletes olímpics que es preparen i competeixen amb els paisatges admirables britànics com a escenari. Segons l’agència, es pretén transmetre que la BBC oferirà a l’espectador un seient a primera fila pels jocs, estiguin on estiguin ubicats.
Aquest tràiler forma part d’un audiovisual de gairebé 3 minuts de durada, aquesta versió completa es presentarà i emetrà aquesta tarda a les 19:30 (hora britànica) a la BBC. Després d’aquest petit tast, nosaltres ja estem impacients per veure i compartir l’animació íntegra.
28/06/2012#
Escher i la bellesa de les matemàtiques
Acostumem a relacionar l’art amb allò instintiu, emocional, espontani o fins i tot visceral. L’obra d’Escher trenca aquests esquemes, ell mateix confirmava que tot i no tenir coneixements matemàtics, sovint es sentia que tenia més en comú amb els matemàtics que amb els seus companys artistes. Aquesta afirmació agafa força quan es dona un cop d’ull a la seva obra i hi identifiquem il·lusions òptiques, figures impossibles i paradoxes. Cadascuna de les litografies, dels gravats o dels dibuixos posa de manifest que hi ha un gran treball de càlcul, estudi i precisió darrere.
Una de les grans influències d’Escher la trobem en al sud d’Itàlia, on passa una etapa de la seva vida. L’artista il·lustra paisatges i edificis, però curiosament, no li interessa l’herència renaixentista o barroca d’aquest país, sinó que s’inclina per “les influències morisques com les teulades amb formes arrodonides de les cases per exemple i les roques”.
Escher visita un parell de vegades l’Alhambra de Granada, la seva segona gran influència. Li criden l’atenció les figures ornamentals geomètriques repetides i comença els seus estudis sobre les tesel·lacions, la multiplicació i la transformació de formes.
Altres obres d’Escher molt conegudes són les que utilitza l’efecte Drose, el paradigma absolut de repetició, o bé la manipulació d’espais de la perspectiva. Amb aquestes experimentacions juga amb la gravetat, crea escenaris en què l’espai, el temps i el moviment conflueixen entre sí de forma infinita.
Els gravats i els dibuixos d’Escher han generat perplexitat i admiració a artistes i a científics. Ha aconseguint unir de forma magistral l’art i les matemàtiques, el joc i l’experimentació de les lleis de la naturalesa, podent-lo definir així com un artista purament científic.
Si us heu quedat amb ganes de profunditzar sobre Escher, us deixem l’enllaç d’un documental de Jan Brodriesz; es titula Metamorphose: M.C. Escher, 1898-1972 i ensenya la vida de l’artista a través de curioses fotografies i d’una estranya entrevista i escenes d’Escher al seu estudi treballant.
23/05/2012#
Caràcters a TV3
El Telenotícies de TV3, en la seva edició per a les comarques de Barcelona, tanca l’espai amb l’exposició Caràcters -actualment ubicada a l’Escola d’Art Gaspar Camps-. La notícia s’ha emès el dimarts 22 de maig, però si te l’has perdut, no et preocupis, ara ja la pots veure al nostre Vimeo o al minut 21:39 de TV3 a la carta.